novelda 60 minuts
Novelda. 60 minuts amb Estellés i Fuster

Novelda. 60 minuts amb Estellés i Fuster és l’obra que va interpretar l’actor Pau Esteve de L’Horabaixa Teatre el passat divendres 4 de març al Gómez Tortosa de Novelda. L’acte va ser organitzat per l’associació El Rogle i ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i Patrimoni d’aquesta ciutat.

La publicació local noveldadigital.es se’n fa ressò i ha publicat també en vídeo un petit fragment de l’acte.

novelda-60-minuts-estelles-fuster
Si és tot un pler escoltar els versos de les Meravelles de Vicent Andrés Estellés la sorpresa potent l’aporta, aquesta renovada visió del Joan Fuster poeta. L’home de les mil cares, brillant, gran, profund, irònic, divertit. Tot això és present de manera sorprenent als versos del falcó de Sueca.

I tots dos filtrats pel color que Pau Esteve li posa a la veu, esdevenen tres ingredients acollidors i dolços per deixar-se dur en aquesta mena de proposta d’avantguarda. Un regal pels sentits dels qui som incondicionals i amatents dels dos escriptors fora sèrie que ens enganxen a la literatura internacional sense cap rastre de mediocritat.

L’espectacle és un joc senzill i eficaç, un cant d’amor a la nostra terra, a la nostra llengua i la nostra gent. A cada text s’albira la magistral tria feta per un dels autors europeus més en voga i èxit Manuel Molins que aconsegueix un ritme trepidant i una bellesa jove, nova i intacta.

D’altra banda, Pau Esteve un actor dels històrics valencians fa que tremolen els fonaments amb la seua magnífica forma de dir. Fa un joc constant amb la seua veu profundament «de barranc» que ja després de molts anys de treball ha adquirit un soll i un saber fer a l’escenari que sens dubte podem afirmar, ha adquirit un segell propi de bon comunicador sòlid i amb força. La seua interpretació ja és al cim dels millors rapsodes nostrats.

horabaixa-teatre-la-carn-invicta-molinsHorabaixa Teatre LA CARN INVICTA amb direcció de Manuel Molins a partir de poemes de Vicent Andrés Estellés

Vídeo. Horabaixa Teatre LA CARN INVICTA 1998. Francesc Alfonso

Recital de poesia a partir d’escrits de Vicent Andrés Estellés. Dirigit per Manuel Molins.
Estrenat al Teatre Micalet l’any 1997, amb Pau Esteve i l’actriu Creu Hernàndez. Després s’integrà l’acordiò diatónic i la flauta travessera d’Amadeu Vidal.

Horabaixa Teatre LA CARN INVICTA direcció de Manuel Molins

MOLINS CASAÑA, Manuel (Montcada 1946). Autor i director teatral. Tot i que la família es va traslladar ben prompte a Alfara del Patriarca i és ací on cal situar les seues arrels. Cursà diferents estudis en les universitats de Santo Tommasso de Roma i de València on es llicencià en Filosofia i Lletres. La seua formació teatral, és producte d’una activitat intensa, continuada i independent, amb la realització de cursets amb prestigiosos professionals tant de l’Escola d’art de Madrid com de la de Barcelona. Actualment és professor de secundària i dramaturg. Va ser membre del Consell Assessor de Teatre de la Generalitat Valenciana i de la Comissió de Dramatúrgia del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. Així mateix, va ser professor de Dramatúrgia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València. Fundà el Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent. Aquest grup, intentà la recuperació de la llengua i cultura pròpies del País Valencià, tractant de bastir una àmplia base dramatúrgica que conjugarà elements tradicionals com el “sainet” valencià modern o la història ocultada amb components europeus (Beckett, Brecht…). Participà en el Festival Internacional de Teatre Independent de Sant Sebastià i en diversos encontres amb els grups més significatius d’aquell moviment i en molts d’altres com ara les Jornades de Dramatúrgia de Vic o la Mostra d’Autors Contemporanis d’Alacant. Així mateix, va dur la gerència i programació d’Studio SA durant unes temporades i ha dirigit o participat en nombrosos seminaris, entre altres, la Dramatúrgia i Direcció Artística del Centenari d’Eduard Escalante (1995). La seua activitat teatral, però, s’ha centrat principalment en la dramatúrgia. Cal mencionar diferents obres, cicles i adaptacions: Dansa de vetlatori (1971, editada el 1978), Quatre històries d’amor per a la Reina Germana (1973, editada el 1981), Ginesta (1981), Centaures (1981, editada el 1985), Tango (1983, editada el 1985), Ni tan alts ni tan rics (1985, editada el 1989), Els viatgers de l’absenta (1987, editada el 1990), Ombres de la ciutat (1990, editada el 1992), L’amant del paradís (1994), Trilogia d’exilis que conté Diònysos, Els viatgers de l’absenta i Doctor Wittgenstein (1998) i Abú Magrib (1998). També ha fet textos per a diferents grups teatrals entre els quals cal destacar: Calidoscopi sobre alguns poemes de V. Andrés Estellés amb el Grup 49 (1980), Braguetània per al grup l’Horta Teatre de València (1987), Coses de dos per al grup La tarumba teatre d’Alzira (1989), Que visca l’Infern per a la companyia Nanà Teatre, Sa-I-Net per al grup El Batà de Paterna (1996), Catalans salvatges, estrenada per l’empresa Focus de Barcelona (1993), Shakespeare (la mujer silenciada), estrenada per Teatres de la Generalitat Valenciana (1996) o Paraules en carn viva (sobre textos de J. Fuster, 1997) i amb Horabaixa Teatre LA CARN INVICTA (sobre poemes de Vicent Andrés Estellés 1998).

També ha realitzat diferents treballs de direcció escènica i col•laboracions en la premsa, la ràdio i la televisió. Així mateix, ha obtingut diversos premis per obres estrenades i/o publicades.


Premsa:

Entrevista a Pau Esteve en Ràdio Mistelera deprés d’una actuació a la seu d’aquesta associació de La Xara (la Marina Alta)

Horabaixa Teatre LA CARN INVICTA

Horabaixa Home ParatHorabaixa Home Parat

Interpretació sobre el text de la Cançó de l’Home Parat de Vicent Andrés Estellés, amb l’actor Pau Esteve i la música en directe d’Amadeu Vidal.

Entrevista al programa: “Café de l’Estació” – Gandia TV, presenta Ximo Vidal (Pluja Teatre).

Horabaixa HOME PARAT – Vídeo aportació de Francesc Alfonso.

 

Horabaixa HOME PARAT – Vídeo aportació de Francesc Alfonso.

Cançó de l’Home Parat de Vicent Andrés Estellés

Parat en aquell cantó, un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer, ell era un home parat.
No sabia d’on venia i no tenia on anar,
i en arribar al cantó en el cantó es va quedar.
Passaven -i ells les mirava- parelles d’enamorats,
agafats de la cintura, agafats en un abraç.
Passaven infants i dones que tornaven del mercat,
i l’home no s’hi movia perquè era l’home parat.
Llums que s’apaguen i encenen, la fira de la ciutat,
i en el rostre d’aquell home una amarga dignitat.
Si de vegades plorava ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia, ni veia l’home parat.
Es féu un arbre de pena, es feu un arbre d’espant,
allí, al cantó del carrer, ple d’orgull i humilitat.
Algú va avisar l’alcalde, i l’alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien la grua municipal.
Com qui lleva un monument d’un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit l’home, l’home parat.

“Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una última reducció, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort.”
(Joan Fuster)


Horabaixa HOME PARAT

Horabaixa Teatre vídeosHorabaixa Teatre.

Resum de diverses
actuacions.

Recull de vídeos de diverses actuacions.

Per Francesc Alfonso

Horabaixa Teatre en 1994 era una companyia jove. D’Internet no n’havíem sentit parlar i les nostres fantasies amb ordinadors interconnectats no podia anar molt més enllà del que havíem vist a les pel·lícules. La tecnologia però, en la vida no sabem ja si dir-li ‘moderna’, ens persegueix. Presentar-vos aquest recull de fragments d’obres que hem interpretat al llarg dels anys ens fa mirar enrere, no ja des del punt de vista personal o professional, també des de l’òptica tècnica.
Tenim un informàtic prou pesat que no para de donar-nos la vara; “cal registrar horabaixa.com”, “hem de contractar un servidor d’Internet”, “cal adaptar la web ‘a responsive’ ja”.
– Respon… què?
– Sí, que ha de vores bé en les tabletes i els mòbils. Tan senzill que és parlar i com ens compliquem la vida!

Doncs això, ara les ‘webs responsives’ tenen una facilitat impressionant per ‘incrustar’ vídeos de Youtube. Casi res!, ja no necessitem engegar el magnetoscopi (digueu-li vídeo si sou més moderns) per viatjar en el temps i veuren’s als escenaris amb uns anys menys.

Y és que el vídeo també ens va perseguir i ens va seduir a la gent del grup Horabaixa Teatre. Cal aclarir que totes aquestes coses tecnològiques solen aparèixer a sota del braç de grans amics molt avançats al seu temps i s’encarreguen de modernitzar-nos a la millor de les intencions del món.

I per l’atzar de la suma de totes aquestes coses boniques i els esforços de tanta bona gent podem ara obrir-vos el teló de l’escenari virtual de la companyia Horabaixa Teatre. Ara podreu tornar a gaudir amb nosaltres de tants bons moments tantes voltes com vulgau. I per als més joves, us donem l’oportunitat de coneixer a Horabaixa Teatre, quan nosaltres també erem joves.

I com sembla que hi ha coses que no canviaran mai, feu una pausa [II] a la vostra vida i doneu-li al PLAY [ ►]
Esperem que us agrade 🙂

Horabaixa Teatre

Més vídeos nostres en aquesta secció
_____________________________
I ací teniu més vídeos de Francesc Alfonso

Vaixell Ple de Somnis -club-dialeg-gandiatvVAIXELL PLE DE SOMNIS

VAIXELL PLE DE SOMNIS. Interpreten un frragment d’aquesta obra sobre texts de Josep Piera. Amb Pau Esteve, l’actriu Noelia Solaz
i la música en directe d’Amadeu Vidal.

Entrevista a L’Horabaixa Teatre sobre el cicle d’actuacions per a estudiants d’esnsenyament mitjà.

El Club del Diàleg – Gandia TV, presenta Salvador Pérez Franco. Vídeo aportació de Francesc Alfonso.

 

 

Josep Piera i Rubio (Beniopa, La Safor, 30 de maig de 1947) és un poeta, narrador i traductor valencià.

Llicenciat en Magisteri, debuta amb una participació al recull col·lectiu Carn fresca, de joves poetes valencians. S’integraria de ple en la que es va anomenar generació dels 70. La seva primera obra en prosa, Rondalla del retorn, l’any 1977, va guanyar el premi Andròmina. Després seguirien altres reconeixements com el Carles Riba o el Josep Pla. El 1991, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. La crítica el distingeix per una narrativa intimista que ha inclòs en el corrent de literatura del jo. La inspiració vindria dels nombrosos viatges pel Mediterrani i dels paisatges de La Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on es va instal·lar a partir de 1974.
Ha traduït de l’àrab (Ibn Khajafa) i de l’italià (Sandro Penna). Com a objecte de traducció, les seves paraules han passat al castellà, a l’anglès i a l’italià.

____________________

Gandia TV va ser una televisió pública local de la ciutat de Gandia, depenent de l’Ajuntament. Creada en 1986, Gandia TV és una de les televisions locals més antigues del País Valencià. El 2010, i malgrat que l’apagada analògica es va produir a La Safor el gener, Gandia Televisió va continuar emetent en analògic, mentre optava a una llicència en el concurs ja convocat per als nous canals de TDT a la comarca. L’octubre de 2010, pocs dies després de l’inici de les emissions per TDT, el govern municipal de Gandia va ser amenaçat amb sancions per la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana, que reclamava l’aturada de les emissions fins que no s’hagués obtingut la llicència corresponent. L’alcalde, José Manuel Orengo, va decidir malgrat tot de continuar informant els veïns de la comarca mitjançant aquesta televisió pública.

L’ajuntament de Gandia, conjuntament amb els de Tavernes de la Valldigna i Oliva, havia promocionat des de feia temps un projecte per agilitar els tràmits per l’obtenció d’una llicència d’emissió per TDT, que implicaria la creació d’un nou canal comarcal, Telesafor. Malgrat això, la Generalitat Valenciana no va atorgar a aquesta televisió la llicència d’emissió en TDT, fet que va provocar que el novembre de 2010 la Unió de Periodistes Valencians emetés un comunicat de suport als treballadors de Gandia TV, que es troben en una situació laboral incerta com a conseqüència d’aquesta manca de llicència.

El dilluns 4 de juliol de 2011, poques setmanes després que Arturo Torró (PP) fos elegit alcalde de Gandia, i sense previ avís, el senyal de TDT de Gandia Televisió va ser tallat de vesprada, al·legant un cessament temporal de les emissions per retallades de pressupost i la il·legalitat de les emissions.

Vaixell Ple de Somnis

envejos-d'-alcala-videoL’ ENVEJOS D’ ALCALA, per Pau Esteve.

Vídeo aportat per Francesc Alfonso

Col·legi Públic Carolina Sala

Pego (la Marina Alta)

Setmana Cultural 2004-2005

L’ ENVEJOS D’ ALCALA

L’ Envejós d’Alcalà és una Rondalla que comença així:

Diu que fa més de cinc-cents anys, vivía dins el terme d’Alcalà de la Jovada un moro que tenia per nom Al-Favet, les dos dones del qual eren Salima i Ravinaia, que se’l miraven i no se’l veien de tan bo com era.
Al-Favet, de xicotet, havia caigut en una séquia i s’havia fet un bony a l’esquena, que li anà creixent per tornar-se-li per fi una bona gepa.
Ell vivía al raval, no molt lluny del poble on habitaven els cristians, i tant els moros del raval com els veïns d’Alcalà no podien ocultar una somriure quan passava per davant seu, per la fatxa tan estrafolària que feia. Ell, no obstant això, sempre ho havia pres a les bones.
– Així millor! -deia a la gent-. Per no girar cap a arrere, córrec com una llebre cap avant, encara que estiga cansat. Total: que faig més faena que ningú del terme i mai em queda res per fer.
No era l’únic lesionat que hi había al raval: un altre veí moro també era geperut. Este altre, de nom Abd al-Maduix, tenia un altre defecte: patia d’enveja.
Un any que no plovia massa, Al-Favet tenia les seues hortes plantades de fesols, de pebre i de dacsa, i no podía dir-se que li anaven malament; però ara tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, que les fulles de les plantes sempre apareixien polsoses i pansides.
Al-Favet era molt cuidadós; així que, algunes nits, anava a la font i, a poals, en portava aigua i arruixava tot el fullatge del seu hort. Les plantes, l’endemà, tenien les fulles teses, netes, verdíssimes.
El tal Abd al-Maduix va un dia de tants a l’horta i veient-hi mig secalloses les seus plantes i tan bledanes les del veí, li va donar un atac d’enveja que el deixà tot suat.
I va que, la nit d’eixe dia, busca un cristià renegat, endeví d’ofici, que tenia fama de bruixot.
La casa de l’endeví, a qui deien Sanç i Bons, era en un carrer molt estret. Abd al-Maduix fa toc toc a la porta, i, al poc temps, s’obri una xicoteta finestra i es sent la veu de l’endeví…

L’ Envejos d’ Alcala Vídeo