Horabaixa Home Parat

home-parat

Horabaixa Home Parat
La interpretació de Pau Esteve sobre el text de la Cançó de l’Home Parat de Vicent Andrés Estellés és un dels clàssics de L’Horabaixa Teatre.

HOME PARAT – LA GOTERA Films en valencià

Cançó de l’Home Parat de Vicent Andrés Estellés
Parat en aquell cantó, un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer, ell era un home parat.
No sabia d’on venia i no tenia on anar,
i en arribar al cantó en el cantó es va quedar.
Passaven -i ells les mirava- parelles d’enamorats,
agafats de la cintura, agafats en un abraç.
Passaven infants i dones que tornaven del mercat,
i l’home no s’hi movia perquè era l’home parat.
Llums que s’apaguen i encenen, la fira de la ciutat,
i en el rostre d’aquell home una amarga dignitat.
Si de vegades plorava ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia, ni veia l’home parat.
Es féu un arbre de pena, es feu un arbre d’espant,
allí, al cantó del carrer, ple d’orgull i humilitat.
Algú va avisar l’alcalde, i l’alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien la grua municipal.
Com qui lleva un monument d’un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit l’home, l’home parat.

“Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una última reducció, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort.”

(Joan Fuster)

Horabaixa Teatre. Recull de vídeos

horabaixa-teatre-recull-videos-de-diverses

Horabaixa Teatre. Recull de vídeos.

Horabaixa Teatre en 1994 era una companyia jove. D’Internet no n’havíem sentit parlar i les nostres fantasies amb ordinadors interconnectats no podia anar molt més enllà del que havíem vist a les pel·lícules. La tecnologia però, en la vida no sabem ja si dir-li ‘moderna’, ens persegueix. Presentar-vos aquest recull de fragments d’obres que hem interpretat al llarg dels anys ens fa mirar enrere, no ja des del punt de vista personal o professional, també des de l’òptica tècnica.
Tenim un informàtic prou pesat que no para de donar-nos la vara; “cal registrar horabaixa.com”, “hem de contractar un servidor d’Internet”, “cal adaptar la web ‘a responsive’ ja”.
– Respon… què?
– Sí, que ha de vores bé en les tabletes i els mòbils. Tan senzill que és parlar i com ens compliquem la vida!

Doncs això, ara les ‘webs responsives’ tenen una facilitat impressionant per ‘incrustar’ vídeos de Youtube. Casi res!, ja no necessitem engegar el magnetoscopi (digueu-li vídeo si sou més moderns) ja no necessitem cap aparell més que un mòbil o PC perquè ara els vídeos estan a internet.

Y és que el vídeo també ens va perseguir des de ben prompte i ens va seduir a la gent del grup Horabaixa Teatre. Cal aclarir que totes aquestes coses tecnològiques solen aparèixer a sota del braç de grans amics molt avançats al seu temps i s’encarreguen de modernitzar-nos a la millor de les intencions del món.

I per l’atzar de la suma de totes aquestes coses boniques i els esforços de tanta bona gent podem ara obrir-vos el teló de l’escenari virtual de la companyia Horabaixa Teatre. Ara podreu gaudir amb nosaltres de tants bons moments, tantes voltes com vulgueu.

I com sembla que hi ha coses que no canviaran mai, feu una pausa [II] a la vostra vida i doneu-li al PLAY [ ►]
Esperem que us agrade 🙂

EGLOGA NEMOROS. ….Vicent Andrés Estelles-Manuel Molins…..per L ACTOR PAU ESTEVE….
LA CARN INVÌCTA,PER PAU ESTEVE DE VICENT ANDRÈS ESTELLÈS.
Roberto GARRIDO VILAUBÍ
Vicent Andrés Estellés dramatitzat per Pau Esteve,
estrenat al TEATRE XEREA de VALÈNCIA en 1994
Roberto GARRIDO VILAUBÍ
Vicent Andrés Estellés dramatitzat per Pau Esteve,
estrenat al TEATRE XEREA de VALÈNCIA en 1994
Roberto GARRIDO VILAUBÍ
L’Eenvejós d’Alcalà. Teatre a les escoles de la Marina Alta MACMA, Any Enric Valor
AFORISMES de Joan Fuster-Manuel Molins per PAU ESTEVE
LA GOTERA Films en valencià
EROTICA i PAÍS,,de Vicent Andrés Estellés i Manolo Molins per PAU ESTEVE
LA GOTERA Films en valencià
Balada d’un jardiner de Miquel Duran de València per Pau Esteve
LA GOTERA Films en valencià
Vicent Andres Estelles,”vindrà la mort” per Pau Esteve
LA GOTERA Films en valencià
M’agrada el pimentò torrat,Pau Esteve -Vicent Andrés Estellés
LA GOTERA Films en valencià
LA TORRE DE BABEL, de Mario Benedetti per PAU ESTEVE
LA GOTERA Films en valencià
EL RUIDO Y LA IMAGEN de Mario Benedetti per Pau Esteve
LA GOTERA Films en valencià

Vaixell ple de somnis per l´Horabaixa Teatre

vaixell-ple-de-somnis-gandia-tv

Es va representar Vaixell ple de somnis per l´Horabaixa Teatre, obra de Pau Esteve sobre textos de Josep Piera, a València el 16 de novembre de 2006.
La Nau (Universitat, 2)

VAIXELL PLE DE SOMNIS també va pasar per Gandia. La televisió local entrevistà a L’Horabaixa Teatre sobre el cicle d’actuacions per a estudiants d’ensenyament mitjà que es va dur a terme per part de la companyia teatral.
Dins del programa El Club del Diàleg de Gandia TV, presentat per Salvador Pérez Franco, Pau Esteve i l’actriu Noelia Solaz interpretaren un fragment d’aquesta obra sobre texts de Josep Piera. Amb la música en directe d’Amadeu Vidal.

Josep Piera i Rubio (Beniopa, La Safor, 30 de maig de 1947) és un poeta, narrador i traductor valencià.

Llicenciat en Magisteri, debuta amb una participació al recull col·lectiu Carn fresca, de joves poetes valencians. S’integraria de ple en la que es va anomenar generació dels 70. La seva primera obra en prosa, Rondalla del retorn, l’any 1977, va guanyar el premi Andròmina. Després seguirien altres reconeixements com el Carles Riba o el Josep Pla. El 1991, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. La crítica el distingeix per una narrativa intimista que ha inclòs en el corrent de literatura del jo. La inspiració vindria dels nombrosos viatges pel Mediterrani i dels paisatges de La Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on es va instal·lar a partir de 1974.
Ha traduït de l’àrab (Ibn Khajafa) i de l’italià (Sandro Penna). Com a objecte de traducció, les seves paraules han passat al castellà, a l’anglès i a l’italià.


vaixell-ple-de-somnis-gandia-tv

Gandia TV va ser una televisió pública local de la ciutat de Gandia, depenent de l’Ajuntament. Creada en 1986, Gandia TV és una de les televisions locals més antigues del País Valencià. El 2010, i malgrat que l’apagada analògica es va produir a La Safor el gener, Gandia Televisió va continuar emetent en analògic, mentre optava a una llicència en el concurs ja convocat per als nous canals de TDT a la comarca. L’octubre de 2010, pocs dies després de l’inici de les emissions per TDT, el govern municipal de Gandia va ser amenaçat amb sancions per la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana, que reclamava l’aturada de les emissions fins que no s’hagués obtingut la llicència corresponent. L’alcalde, José Manuel Orengo, va decidir malgrat tot de continuar informant els veïns de la comarca mitjançant aquesta televisió pública.

L’ajuntament de Gandia, conjuntament amb els de Tavernes de la Valldigna i Oliva, havia promocionat des de feia temps un projecte per agilitar els tràmits per l’obtenció d’una llicència d’emissió per TDT, que implicaria la creació d’un nou canal comarcal, Telesafor. Malgrat això, la Generalitat Valenciana no va atorgar a aquesta televisió la llicència d’emissió en TDT, fet que va provocar que el novembre de 2010 la Unió de Periodistes Valencians emetés un comunicat de suport als treballadors de Gandia TV, que es troben en una situació laboral incerta com a conseqüència d’aquesta manca de llicència.

El dilluns 4 de juliol de 2011, poques setmanes després que Arturo Torró (PP) fos elegit alcalde de Gandia, i sense previ avís, el senyal de TDT de Gandia Televisió va ser tallat de vesprada, al·legant un cessament temporal de les emissions per retallades de pressupost i la il·legalitat de les emissions.

Vídeo aportació de Francesc Alfonso, actualment no disponible.

L’ Envejós d’Alcalà, per Pau Esteve.

L’ Envejós d’Alcalà, per Pau Esteve.

El curs 2004-2005 Pau Esteve va representar l’obra L’ Envejós d’Alcalà pels Col·legis Públics de la Marina Alta per a la MACMA amb motiu de l’Any d’Enric Valor.

L’ Envejós d’Alcalà és una Rondalla que comença així:

Diu que fa més de cinc-cents anys, vivía dins el terme d’Alcalà de la Jovada un moro que tenia per nom Al-Favet, les dos dones del qual eren Salima i Ravinaia, que se’l miraven i no se’l veien de tan bo com era.
Al-Favet, de xicotet, havia caigut en una séquia i s’havia fet un bony a l’esquena, que li anà creixent per tornar-se-li per fi una bona gepa.
Ell vivía al raval, no molt lluny del poble on habitaven els cristians, i tant els moros del raval com els veïns d’Alcalà no podien ocultar una somriure quan passava per davant seu, per la fatxa tan estrafolària que feia. Ell, no obstant això, sempre ho havia pres a les bones.
– Així millor! -deia a la gent-. Per no girar cap a arrere, córrec com una llebre cap avant, encara que estiga cansat. Total: que faig més faena que ningú del terme i mai em queda res per fer.
No era l’únic lesionat que hi había al raval: un altre veí moro també era geperut. Este altre, de nom Abd al-Maduix, tenia un altre defecte: patia d’enveja.
Un any que no plovia massa, Al-Favet tenia les seues hortes plantades de fesols, de pebre i de dacsa, i no podía dir-se que li anaven malament; però ara tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, que les fulles de les plantes sempre apareixien polsoses i pansides.
Al-Favet era molt cuidadós; així que, algunes nits, anava a la font i, a poals, en portava aigua i arruixava tot el fullatge del seu hort. Les plantes, l’endemà, tenien les fulles teses, netes, verdíssimes.
El tal Abd al-Maduix va un dia de tants a l’horta i veient-hi mig secalloses les seus plantes i tan bledanes les del veí, li va donar un atac d’enveja que el deixà tot suat.
I va que, la nit d’eixe dia, busca un cristià renegat, endeví d’ofici, que tenia fama de bruixot.
La casa de l’endeví, a qui deien Sanç i Bons, era en un carrer molt estret. Abd al-Maduix fa toc toc a la porta, i, al poc temps, s’obri una xicoteta finestra i es sent la veu de l’endeví…

Roberto GARRIDO VILAUBÍ