Carta de Martí i Pol manifestant el seu agraïment a L’Horabaixa Teatre
Carta de Martí i Pol a L’Horabaixa Teatre amb motiu de l’adaptació de l’obra “El messies de tergal” basada en les seues poesies de “La Fàbrica”
Dramatitzar uns textos que no han estat escrits pensant expressament en la seva representació teatral deu ser molt difícil, penso jo, i deu exigir un gran coneixement dels recursos escènics i una considerable confiança en la potencialitat d’allò que es diu, per no córrer el risc de caure en la monotonia o en la simple declamació. Per això m’emociona escriure aquestes ratlles que han de formar part del programa de mà que L’HORABAIXA TEATRE repartirà per presentar “El messies de tergal”, un espectacle dramàtic creat per ells amb els meus textos. M’emociona i em complau, no ens enganyem, perquè estic segur que la representació infondrà una vida nova als poemes, una vida més densa i més profunda.
M’engresca especialment també saber que els poemes de què se serviran sòn d’una època una mica llunyana en el temps, però pròxima en la significació i en la intencionalitat. Les relacions entre obrers i patrons no han pas canviat tant com alguns diuen, crec jo, i les lamentacions i les queixes per una banda, i per l’altra les reivindicacions i l’altivesa no fan cap nosa en el globalitzadíssim panorama de les relacions humanes actuals, tan esbombades i lloades com poc ateses i practicades.
Hi ha encara una altra cosa que vull agrair als components de L’HORABAIXA TEATRE; que s’hagin recordat de mi per al seu nou muntatge. De fet, hi ha poca circulació de textos i de persones de la Catalunya diguem-ne estricta cap al País Valencià i viceversa, i potser els catalans diguem-ne estrictes tenim massa arrelat el vici d’apropiar-nos (de vampiritzar?) de textos i de personatges del País Valencià, sense jugar a fons la carta dels Països Catalans en la qual alguns -un servidor, per exemple- encara creiem. Jo, al País Valencià m’hi vull sentir com a casa, i espero que els meus poemes hi siguin acollits de la mateixa manera, és a dir, amb el mateix afecte i la mateixa exigència.
Miquel Martí i Pol