Novelda. 60 minuts amb Estellés i Fuster és l’obra que va interpretar l’actor Pau Esteve de L’Horabaixa Teatre el passat divendres 4 de març al Gómez Tortosa de Novelda. L’acte va ser organitzat per l’associació El Rogle i ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i Patrimoni d’aquesta ciutat.
La publicació local noveldadigital.es se’n fa ressò i ha publicat també en vídeo un petit fragment de l’acte.
Si és tot un pler escoltar els versos de les Meravelles de Vicent Andrés Estellés la sorpresa potent l’aporta, aquesta renovada visió del Joan Fuster poeta. L’home de les mil cares, brillant, gran, profund, irònic, divertit. Tot això és present de manera sorprenent als versos del falcó de Sueca.
I tots dos filtrats pel color que Pau Esteve li posa a la veu, esdevenen tres ingredients acollidors i dolços per deixar-se dur en aquesta mena de proposta d’avantguarda. Un regal pels sentits dels qui som incondicionals i amatents dels dos escriptors fora sèrie que ens enganxen a la literatura internacional sense cap rastre de mediocritat.
L’espectacle és un joc senzill i eficaç, un cant d’amor a la nostra terra, a la nostra llengua i la nostra gent. A cada text s’albira la magistral tria feta per un dels autors europeus més en voga i èxit Manuel Molins que aconsegueix un ritme trepidant i una bellesa jove, nova i intacta.
D’altra banda, Pau Esteve un actor dels històrics valencians fa que tremolen els fonaments amb la seua magnífica forma de dir. Fa un joc constant amb la seua veu profundament «de barranc» que ja després de molts anys de treball ha adquirit un soll i un saber fer a l’escenari que sens dubte podem afirmar, ha adquirit un segell propi de bon comunicador sòlid i amb força. La seua interpretació ja és al cim dels millors rapsodes nostrats.
60 minuts amb Fuster i Estellés al Teatre Lluerna el divendres 9 d’Octubre de 2015 a les 20 h.
Lluerna iniciava el seu camí com a companyia de titelles en 1989. Rosa Navarro i Josep M. Beltrán van ser els fundadors, i en 2012 aconseguiren obrir al barri de Benimaclet el Teatre Lluerna. Especialitzat amb diferents tècniques de titelles oferiren espectacles propis, tant per a menuts com per a grans. El que va identificar sempre a aquesta companyia va ser la investigació i evolució de les tècniques tradicionals experimentant la recerca de noves possibilitats d’interpretació i moviment. Això els va dur a aconseguir un estil propi, assolint la màxima expressivitat en les escenes i en els personatges. El Teatre Lluerna que no comptava amb cap ajuda, malauradament tancava l’octubre de 2016, just un any després de la nostra actuació.
Sobre el dany que fa el tabac, és la darrera producció teatral de L’Horabaixa Teatre i Màscara Teatre amb l’actor Pau Esteve i la direcció de José Luís Serrano. Pau Esteve incorpora al seu repertori l’obra “Sobre el dany que fa el tabac” de l’autor rus Anton Txékhov.
Txékhov continua sent un autor del nostre temps per la seua profunda, tendra poesia i contundència dramàtica. El conflicte que ens planteja és la llibertat. En un món degradat i d’injustícia social que s’enfonsa, situa l’alliberament en l’individu, en un mateix. Però què ens impedeix donar el pas? Aconseguir l’amor… la realització a la qual ens sentim abocats?
Txékhov prompte va captar l’atenció de públic i crítica. Dmitri Grigoróvitx, famós escriptor de l’època, va escriure a Txékhov: «Teniu “vertader” talent, un talent que us situa al capdavant dels escriptors de la nova generació».
Txékhov a mesura que creixia artísticament va innovar d’una manera tan especial que va influir en la narrativa del conte modern. Va ser pioner en emprar la tècnica del corrent de consciència, que més tard utilitzarien Virginia Woolf i altres modernistes. Es va caracteritzar per sotmetre els lectors a dificultats, adoptant el rol d’un autor que planteja preguntes més que contestar-les. De fet, Tolstoi admirava els contes d’Anton Txékhov.
Pot ser si veniu a vore l’obra aprendreu molt sobre el dany que fa el tabac o potser n’eixireu qüestionant-vos més coses de les que es us preguntàveu abans d’assistir a la representació de l’obra.
Sobre el dany que fa el tabac és una producció conjunta de les companyies L’Horabaixa Teatre i Màscara Teatre amb interpretació de Pau Esteve i direcció de José Luís Serrano.
Agraïments a Joan Serrano i Vidal.
Gandia: primer pis de la Fundació Casal Jaume I de la Safor. Divendres 17 d’abril 22.30h. Entrada 5 euros.
Pau Esteve i el Nou Merlí s’estrena a Benimaclet el diumenge 28 de desembre al Teatre Lluerna. Poetes Anònims 1, baix (darrere del col·legi públic Pare Català). Plànol.
En el món del màgic Merlí viurem les aventures i desventures del petit Artur amb el brúfol Arquímedes i la bruixa Morgana.
Pau Esteve i el Nou Merlí compta amb el magnífic equip artístic format per: Xusa Arrufat, Magicmazo i Miguel Ribera. A les titelles: Josep Palanca.
En aquesta ocasió fa de director Pau Esteve i el Nou Merlí renaix quan es compleixen 19 anys de l’estrena a València a la sala Escalante. Les titelles han tornat a prendre vida de nou a les mans de Josep Palanca que les ha construït. Ara tindrem l’oportunitat d’apropar-nos a un món màgic totes les persones que no tinguérem ocasió de vore aquest espectacle en aquells anys. Una obra que ja va tindre un gran èxit en el seu i que ha estat millorada. Esperem que vos agrade i la nova màgia ho faça passar tan bé o millor que en la seua etapa anterior. Amb aquesta intenció l’hem pensat, treballat i assajat.
És una producció de magiaen3d@gmail.com Telèfons 676692411 – 625723425
Es va representar Vaixell ple de somnis per l´Horabaixa Teatre, obra de Pau Esteve sobre textos de Josep Piera, a València el 16 de novembre de 2006. La Nau (Universitat, 2)
VAIXELL PLE DE SOMNIS també va pasar per Gandia. La televisió local entrevistà a L’Horabaixa Teatre sobre el cicle d’actuacions per a estudiants d’ensenyament mitjà que es va dur a terme per part de la companyia teatral. Dins del programa El Club del Diàleg de Gandia TV, presentat per Salvador Pérez Franco, Pau Esteve i l’actriu Noelia Solaz interpretaren un fragment d’aquesta obra sobre texts de Josep Piera. Amb la música en directe d’Amadeu Vidal.
Josep Piera i Rubio (Beniopa, La Safor, 30 de maig de 1947) és un poeta, narrador i traductor valencià.
Llicenciat en Magisteri, debuta amb una participació al recull col·lectiu Carn fresca, de joves poetes valencians. S’integraria de ple en la que es va anomenar generació dels 70. La seva primera obra en prosa, Rondalla del retorn, l’any 1977, va guanyar el premi Andròmina. Després seguirien altres reconeixements com el Carles Riba o el Josep Pla. El 1991, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi. La crítica el distingeix per una narrativa intimista que ha inclòs en el corrent de literatura del jo. La inspiració vindria dels nombrosos viatges pel Mediterrani i dels paisatges de La Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on es va instal·lar a partir de 1974. Ha traduït de l’àrab (Ibn Khajafa) i de l’italià (Sandro Penna). Com a objecte de traducció, les seves paraules han passat al castellà, a l’anglès i a l’italià.
Gandia TV va ser una televisió pública local de la ciutat de Gandia, depenent de l’Ajuntament. Creada en 1986, Gandia TV és una de les televisions locals més antigues del País Valencià. El 2010, i malgrat que l’apagada analògica es va produir a La Safor el gener, Gandia Televisió va continuar emetent en analògic, mentre optava a una llicència en el concurs ja convocat per als nous canals de TDT a la comarca. L’octubre de 2010, pocs dies després de l’inici de les emissions per TDT, el govern municipal de Gandia va ser amenaçat amb sancions per la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana, que reclamava l’aturada de les emissions fins que no s’hagués obtingut la llicència corresponent. L’alcalde, José Manuel Orengo, va decidir malgrat tot de continuar informant els veïns de la comarca mitjançant aquesta televisió pública.
L’ajuntament de Gandia, conjuntament amb els de Tavernes de la Valldigna i Oliva, havia promocionat des de feia temps un projecte per agilitar els tràmits per l’obtenció d’una llicència d’emissió per TDT, que implicaria la creació d’un nou canal comarcal, Telesafor. Malgrat això, la Generalitat Valenciana no va atorgar a aquesta televisió la llicència d’emissió en TDT, fet que va provocar que el novembre de 2010 la Unió de Periodistes Valencians emetés un comunicat de suport als treballadors de Gandia TV, que es troben en una situació laboral incerta com a conseqüència d’aquesta manca de llicència.
El dilluns 4 de juliol de 2011, poques setmanes després que Arturo Torró (PP) fos elegit alcalde de Gandia, i sense previ avís, el senyal de TDT de Gandia Televisió va ser tallat de vesprada, al·legant un cessament temporal de les emissions per retallades de pressupost i la il·legalitat de les emissions.
Vídeo aportació de Francesc Alfonso, actualment no disponible.
El curs 2004-2005 Pau Esteve va representar l’obra L’ Envejós d’Alcalà pels Col·legis Públics de la Marina Alta per a la MACMA amb motiu de l’Any d’Enric Valor.
L’ Envejós d’Alcalà és una Rondalla que comença així:
Diu que fa més de cinc-cents anys, vivía dins el terme d’Alcalà de la Jovada un moro que tenia per nom Al-Favet, les dos dones del qual eren Salima i Ravinaia, que se’l miraven i no se’l veien de tan bo com era. Al-Favet, de xicotet, havia caigut en una séquia i s’havia fet un bony a l’esquena, que li anà creixent per tornar-se-li per fi una bona gepa. Ell vivía al raval, no molt lluny del poble on habitaven els cristians, i tant els moros del raval com els veïns d’Alcalà no podien ocultar una somriure quan passava per davant seu, per la fatxa tan estrafolària que feia. Ell, no obstant això, sempre ho havia pres a les bones. – Així millor! -deia a la gent-. Per no girar cap a arrere, córrec com una llebre cap avant, encara que estiga cansat. Total: que faig més faena que ningú del terme i mai em queda res per fer. No era l’únic lesionat que hi había al raval: un altre veí moro també era geperut. Este altre, de nom Abd al-Maduix, tenia un altre defecte: patia d’enveja. Un any que no plovia massa, Al-Favet tenia les seues hortes plantades de fesols, de pebre i de dacsa, i no podía dir-se que li anaven malament; però ara tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, que les fulles de les plantes sempre apareixien polsoses i pansides. Al-Favet era molt cuidadós; així que, algunes nits, anava a la font i, a poals, en portava aigua i arruixava tot el fullatge del seu hort. Les plantes, l’endemà, tenien les fulles teses, netes, verdíssimes. El tal Abd al-Maduix va un dia de tants a l’horta i veient-hi mig secalloses les seus plantes i tan bledanes les del veí, li va donar un atac d’enveja que el deixà tot suat. I va que, la nit d’eixe dia, busca un cristià renegat, endeví d’ofici, que tenia fama de bruixot. La casa de l’endeví, a qui deien Sanç i Bons, era en un carrer molt estret. Abd al-Maduix fa toc toc a la porta, i, al poc temps, s’obri una xicoteta finestra i es sent la veu de l’endeví…
Pau Esteve amb Mussol Teatre en l’obra “Cinturó pa de cabró”
Pau Esteve amb Mussol Teatre a més d’actor fa en aquesta ocasió de director artístic en l’obra de Joan Batiste Mollà.
L’obra tracta sobre la desfeta de les terres que afectarien la construcció del III Cinturó de Ronda, traçat que arrasaria les vores del Barranc del Carraixet, per mig de l’horta valenciana.
Sinopsi
L’obra tracta sobre la desfeta de les terres que afectarien la construcció del III Cinturó de Ronda, traçat que arrasaria les vores del Barranc del carraixet, per mig de l’horta valenciana, vorejant a uns 4 Qms. la ciutat, una de les terres més fértils del món, d’una magnífica bellesa, encara amb uns paisatges, unes costums, i una gent amb una peculiar manera d’entendre la vida.
Un teatre-musical, és a dir Folk-Rock, entre escena i escena, a mode de trobadors, bufons, de poetes de la terra. La segona cançó és de Miquel Bafles (Grup Riu Sec) “Si la veu és d’un poble”, adaptada en lletra per Joan Mollà. Els arranjaments pel grup. Una cita d’Àusiàs March recitada, per samaruc. Les poesies són inèdites, i valencianes, sis són de Joan Mollà: A més una poesia recitada per Samaruc. La primera “A les portes del Matí” i la quarta “La font omnívola” amb una introducció d’una poesia de carles Salvador, composades per Paco “El Hippy”. La tercera “El Barranc de Carraixet” composada per Josep Enric.
La quinta “Menjant cacauet” amb uns reculls de poesies populars i normalitzades, per una aportació musical d’En Fabrici Baños, sent música popular. La penúltima i sexta cançó és d’una poesia de Vicent Andrés Estellés, la “Jota del Barranc” jota popular i arranjaments del grup.
Com a colofó de l’obra, de l’essència de la peça dramàtica, una poesia d’en Joan Mollà, que parla de tota la problemàtica ecologista de la terra. Composada per Paco “El Hippy”.
Personatges per ordre d’aparició
Vell del pouet: ……………………………..………….. Pau Esteve Carter: ……………………………………….…………… Lola Segarra Samaruc: ………………………………………………… Toni Boluda Pepe: …………………………………………………….… Joan Montañana Isidre: …………………………………………………….. Joan Mollà Sargantana: …………………………………………….. Lola Segarra Tècnic: ……………………………………………………. José Raul Veí del poble: ………………………………..………… Paco “El Hippy” Dona: ……………………………………………….……. Geni Cervero Home: ………………………………………………….… Josep Hernández Cambrer: ……………………………………………….. Joan Montañana
—————————————————————————
Modista: …………………………………………………… El Taller
Grup de música: Bateria: ……………………………………………….…….. Josep Enric Sac de gemecs, flauta: ………………………………… Fabrici Baños Baix: …………………………………………………………. Paco Sánchez Guitarra elèctrica, veus: ……………………………… Paco “El Hippy” Veu, güiro, carabassa, clau, picacanyes: ……….. Joan Mollà Veu, carabassa, claus; …………………………………. Beatriu Muñoz
Dissenys i producció
Dissenyador del cartell: ………………………………. Marcos Llorens Dissenyador logotip ……………………………………. Paco Mollà Dissenyador díptic i general ……………………::… Dídac Ballester Disseny i muntatge de l’equip de llum ………::.. El Taller Màgic Producció i dossier …………………………………….. Mussol teatre
Fotografia
Agraïments a la societat d’ornitologia de València que aporta diapositives. Vicent Sales (Geògraf-Historiador) pels cartells i mapes antics. Joan Pellicer (Metge Naturista . Botànic) per les plantes, i flors. Lluís M. Antolí, per la seua disposició fotogràfica.
Operador càmera de diapositives: Cristòfol gandul Direcció fotogràfica: Joan Mollà
Agraïments per les seues indicacions escèniques, teatrals i musicals, a Carles Royo.
Agraïments pels treballs de taula en la part actoral a Geni Cervero,
I al capdavant Pau Esteve per les seues anotacions i indicacions fetes en l’obra de Manuel Molins.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència. Assumim que està d'acord amb això, en cas contrari però pot optar per no participar-hi si ho desitja.AccepteLlegir+
Politica de Privacitat i Cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
