Pau Esteve

Pau Esteve Calatayud es va formar a l’escola de Teatre Abanda.
Pau compta amb una dilatada carrera en el món del teatre, cinema, televisió i doblatge.
A més del que figura en aquesta plana, ha aparegut també en multitud d’ocasions en petits papers, tant en cinema com en televisió. Tot i que és fa complicat esmentar-los tots, intentarem incorporar-ne alguns.

Pau Esteve ha treballat per a companyies de teatre com:
Moma Teatre, Bambalina Titelles, Teatre Aida de Verona-Sala Escalante.

Pau Esteve fent d’actor ha estat dirigit per:
Carles Alfaro, Gianni Franceschini, Paco Zarzoso, Rafa Calatayud, Edison Valls, Paco Puchades, Francesc Adrià , Joan Serrano.

  • Ha treballat també en:
  • Doblatge: Documentals, sèries, dibuixos animats.
  • Publicitat : per a Canal 9
  • Televisió:
  • Sèries de Canal 9
  • Benifotrem (Dir. Toni Canet)
  • Herència de sang.
  • A Flor de pell.
  • Sainets d´Eduard Escalante (Dir. Juli Leal)
  • Les Moreres.
  • Per a a La2: El fin de la Algarabia.
  • Per a TVE
  • Severo Ochoa.
  • Per a Discovery Channel
  • La huella latente (de José Ángel Montiel)
  • Curts i llargmetratges:
  • El hombre sin nombre. Universitat de València.
  • Sara no es necesaria (Dir: Pep Sanchis)
  • Memorias de una guerrillera (Dir: Pau Vergara). Producció Maltés SA (llargmetratge).
  • Pau Esteve Calatayud ha aparegut en multitud d’ocasions en petits papers, tant en cinema com en televisió. per exemple aquest curt BUTTERLAND en el paper de Der Wätcher (minut 8:43)

Pau Esteve abans de l’Horabaixa Teatre
Pau Esteve Calatayud ja va aconseguir un gran èxit com actor a l’obra “L’Afilador de Pianos” en els anys immediatament anteriors a la formació de l’Horabaixa Teatre. Interpretava al Pretenent, un festejador que va darrere d’una vídua. Un home estrany que esmola ganivets i practica altres tètriques habilitats.
Alguns crítics teatrals van dir:
La interpretació, de Pau Esteve, es construeix a partir de postures expressionistes, que coincideix amb l’estètica d’ombres allargades i clarobscurs per mitjà de la il·luminació. Les seves mirades detingudes per un temps, els seus moviments lents i mesurats, el conformen com el que és el personatge, un ésser sempre en alerta que ho té tot ben planejat.Pau Esteve, com a bon “Afilador de pianos”, barreja gestos de pianista escalfant les mans per tocar, amb la preparació de les mateixes per operar. Els seus moviments són austers i enigmàtics, contradient allò que diu fer amb la paraula. Xavier Puchades Universitat de València
… el pretendent, obsessionat per aconseguir amb el seu art (no vaig a revelar quina és) la paradoxa de tornar a la vida, és a dir: el passat, a qui se la treu; el fill, al cap i a la fi, víctima de la seva pròpia debilitat i dels seus sentiments …Encara que els tres, ja dic, estan realment encertats, és just que destaqui a un Pau Esteve que treu a la llum amb la seva interpretació els aspectes morbosos, les obsessions, del Pretendent: les seves mans tocant un piano inexistent, o la forma d’acariciar els seus objectes, serien mostres del que dic.Josep Lluís Sirera. Diari Levante, 20 de juny, 1992.
L’Afilador de pianos és la metàfora d’un ésser, d’un Quixot de la nostra època, enamorat d’una Dulcinea no precisament caracteritzada per la bellesa. La tercera persona en el repartiment és l’escuder d’aquest Quixot. Antonio Sempere.
Queda enfortida la imatge de la lluita contra el temps per mitjà de l’home que la pretén, doncs dedica plenament el seu interès a la taxidèrmia. Aconsegueix amb les aus que disseca impedir la pèrdua d’una preciosa silueta i, barrejant el romàntic i el macabre, trasllada la seva obsessió a l’ésser humà. Mitjançant la progressió d’absències, on el llenguatge ordinari disfressa hàbilment la intenció última, el festejador de la vídua porta al lloc on discorre l’existència d’aquesta el seu estrany “piano”. És un joc de ganivets i els esmola per aconseguir la perfecció en la tasca que et sedueix i manté. José Ferrándiz Casares.
“L’Afilador de Pianos” està magníficament recolzada per la música en directe del contrabaix de Sergio Huertas que, conjuntament amb els tres actors donen lloc a una obra plena de força, al mateix temps que carregada de sensibilitat. J. F. Picó.