Horabaixa Home ParatHorabaixa Home Parat

Interpretació sobre el text de la Cançó de l’Home Parat de Vicent Andrés Estellés, amb l’actor Pau Esteve i la música en directe d’Amadeu Vidal.

Entrevista al programa: “Café de l’Estació” – Gandia TV, presenta Ximo Vidal (Pluja Teatre).

Horabaixa HOME PARAT – Vídeo aportació de Francesc Alfonso.

 

Horabaixa HOME PARAT – Vídeo aportació de Francesc Alfonso.

Cançó de l’Home Parat de Vicent Andrés Estellés

Parat en aquell cantó, un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer, ell era un home parat.
No sabia d’on venia i no tenia on anar,
i en arribar al cantó en el cantó es va quedar.
Passaven -i ells les mirava- parelles d’enamorats,
agafats de la cintura, agafats en un abraç.
Passaven infants i dones que tornaven del mercat,
i l’home no s’hi movia perquè era l’home parat.
Llums que s’apaguen i encenen, la fira de la ciutat,
i en el rostre d’aquell home una amarga dignitat.
Si de vegades plorava ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia, ni veia l’home parat.
Es féu un arbre de pena, es feu un arbre d’espant,
allí, al cantó del carrer, ple d’orgull i humilitat.
Algú va avisar l’alcalde, i l’alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien la grua municipal.
Com qui lleva un monument d’un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit l’home, l’home parat.

“Els temes de Vicent Andrés Estellés, en una última reducció, tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort.”
(Joan Fuster)


Horabaixa HOME PARAT