El curs 2004-2005 Pau Esteve va representar l’obra L’ Envejós d’Alcalà pels Col·legis Públics de la Marina Alta per a la MACMA amb motiu de l’Any d’Enric Valor.
L’ Envejós d’Alcalà és una Rondalla que comença així:
Diu que fa més de cinc-cents anys, vivía dins el terme d’Alcalà de la Jovada un moro que tenia per nom Al-Favet, les dos dones del qual eren Salima i Ravinaia, que se’l miraven i no se’l veien de tan bo com era.
Al-Favet, de xicotet, havia caigut en una séquia i s’havia fet un bony a l’esquena, que li anà creixent per tornar-se-li per fi una bona gepa.
Ell vivía al raval, no molt lluny del poble on habitaven els cristians, i tant els moros del raval com els veïns d’Alcalà no podien ocultar una somriure quan passava per davant seu, per la fatxa tan estrafolària que feia. Ell, no obstant això, sempre ho havia pres a les bones.
– Així millor! -deia a la gent-. Per no girar cap a arrere, córrec com una llebre cap avant, encara que estiga cansat. Total: que faig més faena que ningú del terme i mai em queda res per fer.
No era l’únic lesionat que hi había al raval: un altre veí moro també era geperut. Este altre, de nom Abd al-Maduix, tenia un altre defecte: patia d’enveja.
Un any que no plovia massa, Al-Favet tenia les seues hortes plantades de fesols, de pebre i de dacsa, i no podía dir-se que li anaven malament; però ara tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, que les fulles de les plantes sempre apareixien polsoses i pansides.
Al-Favet era molt cuidadós; així que, algunes nits, anava a la font i, a poals, en portava aigua i arruixava tot el fullatge del seu hort. Les plantes, l’endemà, tenien les fulles teses, netes, verdíssimes.
El tal Abd al-Maduix va un dia de tants a l’horta i veient-hi mig secalloses les seus plantes i tan bledanes les del veí, li va donar un atac d’enveja que el deixà tot suat.
I va que, la nit d’eixe dia, busca un cristià renegat, endeví d’ofici, que tenia fama de bruixot.
La casa de l’endeví, a qui deien Sanç i Bons, era en un carrer molt estret. Abd al-Maduix fa toc toc a la porta, i, al poc temps, s’obri una xicoteta finestra i es sent la veu de l’endeví…